Sóc Ramona Marcé. Fa 60 anys que visc acompanyada d’una afectació produïda per un virus, el de la poliomielitis o paràlisi infantil, aquest virus ataca el sistema nerviós central i destrueix les neurones motores.
Bé, la qüestió és que m’he passat tota la vida buscant solucions. Quan era petita no es coneixia gran cosa d’aquest tema. Tothom anava molt perdut i, després de passar per diferents metges, va semblar que la millor opció era estar interna en un hospital on es podia estudiar i rebre tractaments al mateix temps.
Mai jutjaré ningú per cap de les intervencions que em van fer, tot i que érem una mica “conillets d’índies”. En l’adolescència, canvi de metges i més intervencions.
Durant una llarga època, passotisme total i vivint la vida…
Arriba un moment en que es “posen de moda” les teràpies alternatives: massatges, acupuntura, osteopatia, quiropràctica, fisioteràpia, natació, medicina i alimentació natural. Les he anat seguint totes, amb millors o pitjors resultats.
Després de passar per altres malalties, que han deixat el meu cos encara més malmès i, amb una edat en la que no espero gaire bé res, quan ja pensava que no quedava res per provar i poc a millorar, vaig conèixer una nova terapeuta, l’Anna Chico, que fa activació neuromuscular.
Portem uns tres mesos de treball. És molt lent i segons com, penso que no fem res, però després de pair l’esgotament de la teràpia, vaig notant la diferència. He millorat molt la postura, sobretot de les espatlles, també una mica la mobilitat dels braços i la força a l’esquena, que dia a dia resisteix més estona sense ajudes ortopèdiques.
Tot i que soc conscient que mai arribaré a recuperar una mobilitat completa, penso que si hagués conegut aquesta teràpia quan era més jove, ara tindria una millor qualitat de vida.
Aprofitem el que hi ha.