març 2021

En els últims anys he tingut l’oportunitat de tractar diferents persones que, en aquell moment, es van veure afectades per aquesta malaltia viral. Per aquesta raó en aquest post, m’agradaria parlar de poliomielitis i com les tècniques d’Activació Neuromuscular poden ajudar a millorar la qualitat de vida d’aquestes persones. 

La poliomielitis o la polio és una malaltia viral contagiosa que, en la seva forma més greu, pot afectar els nervis, causant paràlisi total o parcial greu, dificultat respiratòria i en alguns casos fins i tot la mort. 

El virus entra dins del SNC (Sistema Nerviós Central) i es replica a les neurones motores de la medul·la espinal, el cervell o l’escorça motora, causant la destrucció selectiva de les neurones motores, que condueixen a una paràlisi temporal o permanent.

A Espanya, la polio va afectar a la població infantil entre 1956 i 1963 (a l’actualitat es considera erradicada des del 1980) i encara que Jonas Salk (metge, investigador i viròleg nord-americà) ja havia descobert una vacuna contra la poliomielitis el 1955, no va arribar a Espanya fins 10 anys més tard. 

Actualment, com a conseqüència de la manca d’acció precoç en aquests anys, a Espanya hi ha unes 300.000 persones que pateixen SPP (Síndrome de Post Poleo), també anomenada atròfia muscular progressiva post poleo. 

Les neurones motores espinals que es van veure afectades en aquell moment envelleixen prematurament, alterant la capacitat funcional de la persona i causant símptomes com fatiga, debilitat muscular progressiva, noves atròfies musculars, dolor, problemes respiratoris, alteracions de la son i intolerància al fred. 

La poliomielitis es considera una malaltia del passat amb seqüeles estables, i com a resultat les persones amb aquesta patologia només reben accions adaptatives per facilitar el seu dia a dia (crosses, corses, fèrules, cadira de rodes…). No existeixen ni fàrmacs ni teràpies que tinguin en compte aquest tipus de situació. Però les seqüeles motores que pateixen redueixen les seves capacitats funcionals fins afectar totes les activitats de la vida quotidiana. 

Les tècniques d’Activació Neuromuscular tenen com a objectiu principal determinar si la musculatura específica que controla cada moviment rep una entrada elèctrica adequada del Sistema Nerviós Central. Informació necessària per poder dur a terme la funció de contracció del múscul, gràcies al qual es genera el moviment. Per aquesta raó en les persones afectades per SPP, l’activació neuromuscular pot ser de gran ajuda. 

Qualsevol musculatura que no tingui entrada elèctrica, a causa de l’alteració nerviosa pròpia de la patologia, no tindrà un caràcter reversible. Però l’activació ens permet discriminar la musculatura que, si té entrada elèctrica i ens ofereix l’oportunitat d’estimular-la d’una manera específica, dotant al cos de més recursos.

En aquest tipus de patologies on l’afectació motora és molt significativa, és imprescindible dotar el cos de tots els recursos possibles perquè pugui suportar totes les forces (estrès físic) a les quals estem sotmesos durant tot el dia.

Són cossos amb deficiències musculars significatives (especialment en l’extremitat inferior), on necessàriament el cervell necessita compensar, és a dir, demanar ajuda a altres músculs (sense afectació) per dur a terme la seva funció i assumir, a més a més, la funció d’aquells que no podran participar sota cap circumstància.

Mitjançant l’Activació podrem millorar la connexió nerviosa del sistema muscular facilitant que el cos disposi de més recursos per afrontar el seu dia, frenant la degeneració muscular i articular primerenca, i reduint el dolor associat a les compensacions.

De vegades als professionals ens agradaria que les nostres tècniques fossin infal·libles i que desapareguessin totes aquelles afectacions que ens limiten en certa mesura. Però això no sempre és possible.

En aquest cas, cada vegada que tinc l’oportunitat de tractar algú amb Poliomielitis, l’objectiu és clar. Fer que el cos recuperi com més recursos millor, desitjant que la persona que ha confiat en mi tingui la millor qualitat de vida possible.